poesia catalã

passar de tot
Eduard Escoffet

l’amor
ho fa malbé tot;
fa malbé el sexe,
destrossa l’enteniment
i esblaima el color de la pell.
fa dels ulls un moble
i del llit un altre moble
–ara una vegada rere una altra–.
l’amor mata el flirteig,
mata el xarampió
i mata la mirada distreta
i redreça la moral
cap a inclinacions desconegudes.

l’amor
ho fa malbé tot:
enrogalla la veu,
desfà els plans i les vistes panoràmiques
i omple el cafè de grumolls
i de nervis desbocats les venes.
l’amor encalma la mar i els paisatges més dòcils,
deixa plans els peus plans
i plana la verga més fera.

l’amor
ho fa malbé tot:
et cobreix els ulls
i entre cortines i persianes
m’oblido de mi mateix,
els rius continuen sent els rius
i jo ja no sé què fer.


deixa passar

o amor
causa só estragos;
estraga o sexo,
destroça o juízo
e empalidece a pele.
faz dos olhos um móvel
e da cama outro móvel
– a cada vez seguida –.
o amor mata o romance,
mata o sarampo
e mata o olhar distraído
e redireciona a moral
para tendências desconhecidas.

o amor
causa só estragos:
enrouquece a voz,
desfaz os planos e as vistas panorâmicas
e enche o café de caroços
e de nervos desbocados as veias.
o amor acalma o mar e as paisagens mais dóceis,
deixa chatos os pés chatos
e achata a mais feroz das toras.

o amor
causa só estragos:
ele cobre seus olhos
e entre cortinas e persianas
me esqueço de mim mesmo,
os rios seguem sendo os rios
e eu já não sei o que fazer.


(tradução de Ricardo Domeneck)